Curiosa vida

Jo encara no ho entenc, diuen que la gent bipolar existeix, però a mi no m'aporten res la veritat. Un dia ets la millor persona del món i l'altre ets com una puça que ronda pel cap de l'altre. Si tan dolenta sóc per aquesta vida, perquè no m'avisava abans? 
I si quan trobi aquelles persones que valen la pena, ja només em queden dos dies de vida? Crec que algunes ja les he trobades, però per saber-ho bé encara ha de passar una mica de temps. 
La vida és llarga i curiosa i un dia vaig apendre a donar als altres més del que esperen; a no creure tot el que em diguessin; a no gastar tot el que tingués; a no dormir tant com vulgués; a recordar sempre el significat de la paraula t'estimo quan la digués; a mirar a la persona als ulls quan demanés perdó; a creure en l'amor a primera vista; a no riure'm mai dels somnis dels altres, perquè la gent que no té somnis, no té res; a estimar profunda i apassionadament, encara que pots sortir-ne ferit, però és la única manera de viure la vida plenament; a no jutjar a la gent pels seus familiars o amics; a recordar que quan perdi, guanyo una lliçó; a no permetre que una petita disputa danyi una gran relació; a somriure quan rebi una trucada, perquè la persona que truca ho notarà; i a dedicar temps a mi mateixa.