Espero que t'hagi agradat el nostre escrit. Encara no m'ho acabo de creure, era com que mai arribaria aquest moment, i quan aquest Juliol la mama em va dir que les coses no començaven a anar bé, em vaig quedar de pedra i els ulls se'm van fer un mar.
Bé, espero també que ja t'estiguis començant a acostumar a aquest nou ambient, i si no, no et preocupis, ja t'hi aniràs acostumant segur. Sé que deu ser una mica difícil... Al igual que nosaltres ens haurem d'acostumar a viure sense tu... Però com diu la Roser, suposo que el temps ho cura tot.
Estic segura que per aquí dalt tots et cuidaran d'allò més bé, tots aquells que ja t'havien deixat enrere, ara ja els podràs tornar a trobar. El cas és que jo també espero que tu ens segueixis cuidant a nosaltres, eh? Perquè ets el millor avi que he tingut mai... Aquell home de cabell blanc sempre tan valent i amb coratge, amb ganes d'ajudar quan feia falta i que mai fallava... Un manetes per a qualsevol cosa...
M'has ajudat a créixer avi, a ser com sóc i estic seguríssima que això li passarà a tots als del teu voltant. Ja ho has vist avui no? Una persona ben estimada erat's, bé i ho seguiràs sent, de debò. I que en farem de l'àvia? T'asseguro que la cuidarem tan com poguem; no pateixis, està en bones mans. Ella ens ha dit que deies que et volies guanyar el cel i que no tenies pas por a la mort, doncs mira ja el tens.
En fi avi, cuida't allà on siguis i si veus a la Iaia Isabel dona-li molts petons de part meva i diga-li que m'hagués agradat poder compartir moltes més coses amb ella. Ah i recorda-li també que és de les persones que m'ha cuidat més bé en aquesta vida, vaja com tu. I sobretot diga-li també que gràcies per fer un fill tan especial, si el papa, una persona que admiro i que sempre hi és per tot.
La teva néta del mig, Mireia
