miércoles, 29 de agosto de 2012

Ets tu?

Ets tu de veritat? Ets tu el que em falta a mi? No ho se pas jo això. El que si se és que si és veritat el que tu dius, doncs gràcies perquè em dones moltes forces per seguir endavant. Espero que quan em senti sola tu estiguis aquí i desitjo que aquells moments d'impotència contra algu passin com si hagués sigut una petita i simple caiguda en mi cap a tothom. Se que ja no serà el mateix que abans, pero m'agradaria que fos especial si pot ser. Vull que arribis ja dins meu i compartir tot allò que sempre he desitjat.

domingo, 5 de agosto de 2012

Tu, si tu

T'estic enganyant, saps? Jo no sé del tot com t'importo jo a tu, però no sé si això t'afectarà. Em sap greu, intento que no passi, però passa. No ho puc canviar. 
Potser havia de ser així i per això està passant, però no et voldria fer pas cap mal de veritat. 
Tot és tan extrany, m'arribo a sentir sola i fins i tot exclosa d'aquest món, de veritat puc encaixar aquí?
Noto una petita llàgrima salada però jo seré forta i pensaré en tu i en tot el que em vas dir que fes. Ho faré per tu.
Però tot i així, em falta una persona molt important a la que no se pas com dir-li que torni, però jo l'enyoro. Era el meu gran punt de confiança i ja no hi és.

jueves, 2 de agosto de 2012

Potser només va ser un somni


Tu vas entrar sense trucar, no era aquella l'hora ni encara menys el lloc. Però jo et volia d'explicar que al cel no s'hi està tan malament. Demà ni te'n recordaràs, potser només va ser un somni i t'ho repetiràs. I amb forma de resposta passarà una estrella fugaç. I quan te'n vagis, la teva vida estarà a la terra en pau, jo només volia despedir-me i veure't un cop més. Promet-me que seràs feliç, et posavas tan guapo al riure, que és així com vull recordar. Ara has de descansar, deixa que passi temps amb tu com dies enrere com quan reiem sota la lluna plena com avui. Tan sols em deixen que vinguis dins dels meus somnis per veure't a tu. I es que aquella trista nit no et vaig besar ni quan vas marxar. Ara et toca a tu, només a tu, seguir el nostre viatge s'està fent tard i he de marxar, d'aquí uns segons despertaré. I és així com vull recordar-te, com abans amb aquell gran somriure.