Jo encara no ho entenc, diuen que la gent bipolar existeix, però a mi no m'aporten res la veritat. Un dia ets la millor persona del món i l'altre ets com una puça que ronda pel cap de l'altre. Si tan dolenta sóc per aquesta vida, perquè no m'avisava abans?
I si quan trobi aquelles persones que valen la pena, ja només em queden dos dies de vida? Crec que algunes ja les he trobades, però per saber-ho bé encara ha de passar una mica de temps.
La vida és llarga i curiosa i un dia vaig apendre a donar als altres més del que esperen; a no creure tot el que em diguessin; a no gastar tot el que tingués; a no dormir tant com vulgués; a recordar sempre el significat de la paraula t'estimo quan la digués; a mirar a la persona als ulls quan demanés perdó; a creure en l'amor a primera vista; a no riure'm mai dels somnis dels altres, perquè la gent que no té somnis, no té res; a estimar profunda i apassionadament, encara que pots sortir-ne ferit, però és la única manera de viure la vida plenament; a no jutjar a la gent pels seus familiars o amics; a recordar que quan perdi, guanyo una lliçó; a no permetre que una petita disputa danyi una gran relació; a somriure quan rebi una trucada, perquè la persona que truca ho notarà; i a dedicar temps a mi mateixa.
sábado, 28 de julio de 2012
jueves, 26 de julio de 2012
sábado, 14 de julio de 2012
only sleep
I want to sleep with you.
I don't mean have sex.
I mean sleep. Together.
Under my blakets. In my bed.
With my hand on your chest.
And your arm around me.
With the window cracked.
So it's chilly and we have to cuddle closer.
No talking.
Just sleepy, blissfully happy, silence.
I don't mean have sex.
I mean sleep. Together.
Under my blakets. In my bed.
With my hand on your chest.
And your arm around me.
With the window cracked.
So it's chilly and we have to cuddle closer.
No talking.
Just sleepy, blissfully happy, silence.
miércoles, 11 de julio de 2012
llargs pensaments
I sense voler-ho, comences a pensar en aquells moments junts, en les abraçades, els regals, en els moments que aquella persona va fer que fossin especials... Que mai més estarà al teu costat, i has d'assumir-ho, mentres una llàgrima comença a córrer pel teu rostre... Ell mai més tornara, però la seva imatge, la seva veu, la seva alegria, tot ell estarà a la meva ment i al meu cor.
miles apart
Recordes aquells nits sota la lluna rient junts fins arribar a un punt en el que ja no podiem més; aquella nit de pluja en la que jo estava espantada i tu em vas fer sentir més forta; tots aquells matins que si no fossin per tu jo no hauria anat a pendre el sol; aquells sopars després de tot un hivern en quan només mirar-te als ulls ja sentia que t'estimava; tots aquells moments que hem viscut junts, els recordes? Jo si, i ho recordo tot i molt més. Però perquè ara tot ha de canviar? Perquè la distància ens separarà just en aquest moment? Ara que començava a confiar amb mi mateixa, ara que els nostres caps començen a pensar amb objectius. Jo només vull que sàpigues que seguiré pensant en tu, i que t'estaré esperant per quan tornis, i recordant aquells dies d'estiu que ara ja no seran els mateixos, perquè encara que no ho vulguis, tot canvia, però sempre s'ha de seguir endavant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)