Tan de bo fos tan fàcil

Tan de bo fos tot just... Tan de bo jo pogués compartir tot el que tinc amb vosaltres. I jo em pregunto que per què a mi i no a vosaltres. Per què a vosaltres us ha hagut de tocar aquesta petita injusticia
Tan de bo tots poguessim tenir les mateixes condicions.
Un calfred he sentit amb el teu "gràcies per quedar-te amb mi". Si, pell de gallina. I gràcies a vosaltres jo puc crèixer i ser millor persona. Donaré tot el que pugui quan més ho necessitis.
Aprendre a valorar, a saber estimar. Això és el que fa falta.

Perdut

Jo em pregunto per què? Tot és molt estrany, però a la vegada no ho és.
Pensava que podria ser, però per més que em fagi mal, sembla que això no es així. Jo només vull saber que hi passa pel teu cap... I potser podré satisfer totes les meves preguntes... I no crec que mai vegis això, però només dir-te que crec que has sigut bastant oportú i que et necessito. Potser ens hem perdut i és per això que no ens acabem de trobar, però intenataré trobar el camí d'arribada, o sinó intenta-ho tu. Només et vull trobar perquè em sento sola i no sé que fer. Només puc pensar en que no hi ets i no sé que puc fer. Necessito algú que em curi aquest mal, però jo no sé trobar una altre cura. Tan lluny, tan a prop... Estimació, carinyo, serenitat, companyia, dolçor, somriures, tendresa, ànimes, pensaments, felicitat, petit món, defectes, abraçades, comoditat, mirades...

Avi

Hola avi, com estas?
Espero que t'hagi agradat el nostre escrit. Encara no m'ho acabo de creure, era com que mai arribaria aquest moment, i quan aquest Juliol la mama em va dir que les coses no començaven a anar bé, em vaig quedar de pedra i els ulls se'm van fer un mar.
Bé, espero també que ja t'estiguis començant a acostumar a aquest nou ambient, i si no, no et preocupis, ja t'hi aniràs acostumant segur. Sé que deu ser una mica difícil... Al igual que nosaltres ens haurem d'acostumar a viure sense tu... Però com diu la Roser, suposo que el temps ho cura tot.
Estic segura que per aquí dalt tots et cuidaran d'allò més bé, tots aquells que ja t'havien deixat enrere, ara ja els podràs tornar a trobar. El cas és que jo també espero que tu ens segueixis cuidant a nosaltres, eh? Perquè ets el millor avi que he tingut mai... Aquell home de cabell blanc sempre tan valent i amb coratge, amb ganes d'ajudar quan feia falta i que mai fallava... Un manetes per a qualsevol cosa...
M'has ajudat a créixer avi, a ser com sóc i estic seguríssima que això li passarà a tots als del teu voltant. Ja ho has vist avui no? Una persona ben estimada erat's, bé i ho seguiràs sent, de debò. I que en farem de l'àvia? T'asseguro que la cuidarem tan com poguem; no pateixis, està en bones mans. Ella ens ha dit que deies que et volies guanyar el cel i que no tenies pas por a la mort, doncs mira ja el tens.
En fi avi, cuida't allà on siguis i si veus a la Iaia Isabel dona-li molts petons de part meva i diga-li que m'hagués agradat poder compartir moltes més coses amb ella. Ah i recorda-li també que és de les persones que m'ha cuidat més bé en aquesta vida, vaja com tu. I sobretot diga-li també que gràcies per fer un fill tan especial, si el papa, una persona que admiro i que sempre hi és per tot.

La teva néta del mig, Mireia

Companyia

Necessito que algú em tracti bé, que cuidi de mi en aquests moments com avui, quan només el que vols és plorar. No vull estar sola, però tampoc vull estar mal acompanyada. Jo vull algú al meu costat i que em mimi. Que m'abraçi i em digui coses boniques. Necessito sentir-me estimada en moments com aquests. Però el que passa, és que no sé si això arribarà algún dia. I tot plegat se m'ajunta. Boles de por se'm creen dins del cos. I si, tinc por.

Pau

No ho se, potser sóc massa egoista i és per això que em passa a mi. No tinc rumb i potser és per això em perdo. Jo només vull no preocupar-me, però sento que no puc. Vull la puresa, però potser no existeix. Miro al cel i penso, penso en vosaltres, en ell, en mi i en res. Penso en els ocells, vull volar i ser un d'ells, no pensar en res més que no sigui volar. Vull que em surtin bé les coses i que no hi hagi perill. Nous viatges m'esperen, nous aires també. Tinc nervis, però estan plens di'il·lusió. Necessito silenci per poder pensar i descansar, trobar la pau. L'he de trobar, o bé m'ha de trobar però la necessito per poder-me calmar.

Ve i se'n va

Quin fet més curiós. Et sens feliç però de sobte desapareix i no te'n dones compte de com però et sens al pou i al cap de res torna, és com una muntanya russa que baixa i que puja. Vivim enganyats o això és el que sembla, i me'n faig creus de que només alguns són els verdaders, els verdaders que t'estimen i els altres només són passatgers. Cada cop més, i el que em queda com si no fos molt, i el que porto no és gens. Arribaran els dies, arribarà la llum, arribaran ells. Sempre hi estaran. Problemes, conflictes, baralles que haurem de superar però jo mai us deixaré. I això és passatger i ho sé perquè no som iguals i ho veig. Potser ho sembla però jo crec en el fons que no i no ho vull creure però és així. I es curiós, no sé on estic, ni perquè, ni que faig, ni com em sento, ni que em fa falta, ni que em sobra. Jo només sé que he descobert que si busques no trobes i que tot ve sol i que a mi m'ha arribat una petita part. Sé que a tu t'he deixat, que no estavem destinats i que la casualitat no va anar a favor nostre, però espero trobar-te algun altre dia, poder mirar el cel junts, poder abraçar-te i poder sentir-te. Només un dia si vols, però jo encara ho espero.
D'una passatgera que no va a bord.