Ve i se'n va

Quin fet més curiós. Et sens feliç però de sobte desapareix i no te'n dones compte de com però et sens al pou i al cap de res torna, és com una muntanya russa que baixa i que puja. Vivim enganyats o això és el que sembla, i me'n faig creus de que només alguns són els verdaders, els verdaders que t'estimen i els altres només són passatgers. Cada cop més, i el que em queda com si no fos molt, i el que porto no és gens. Arribaran els dies, arribarà la llum, arribaran ells. Sempre hi estaran. Problemes, conflictes, baralles que haurem de superar però jo mai us deixaré. I això és passatger i ho sé perquè no som iguals i ho veig. Potser ho sembla però jo crec en el fons que no i no ho vull creure però és així. I es curiós, no sé on estic, ni perquè, ni que faig, ni com em sento, ni que em fa falta, ni que em sobra. Jo només sé que he descobert que si busques no trobes i que tot ve sol i que a mi m'ha arribat una petita part. Sé que a tu t'he deixat, que no estavem destinats i que la casualitat no va anar a favor nostre, però espero trobar-te algun altre dia, poder mirar el cel junts, poder abraçar-te i poder sentir-te. Només un dia si vols, però jo encara ho espero.
D'una passatgera que no va a bord.