miles apart

Recordes aquells nits sota la lluna rient junts fins arribar a un punt en el que ja no podiem més; aquella nit de pluja en la que jo estava espantada i tu em vas fer sentir més forta; tots aquells matins que si no fossin per tu jo no hauria anat a pendre el sol; aquells sopars després de tot un hivern en quan només mirar-te als ulls ja sentia que t'estimava; tots aquells moments que hem viscut junts, els recordes? Jo si, i ho recordo tot i molt més. Però perquè ara tot ha de canviar? Perquè la distància ens separarà just en aquest moment? Ara que començava a confiar amb mi mateixa, ara que els nostres caps començen a pensar amb objectius. Jo només vull que sàpigues que seguiré pensant en tu, i que t'estaré esperant per quan tornis, i recordant aquells dies d'estiu que ara ja no seran els mateixos, perquè encara que no ho vulguis, tot canvia, però sempre s'ha de seguir endavant.