Val la pena viure, fins i tot quan és difícil

No serà fàcil. Quan les emocions són tan agudes, el llenguatge és un camp de mines. Així que intentaré explicar aquesta història amb tota la delicadesa que sigui capaç, i tot l'amor que hi diposito. El seu nom era Blanca. Estava a punt de fer els 18 anys i va deixar una nota que deia: "Mai no m'hauria perdonat complir la mateixa edat que Alejandra".

I així, amb la mateixa passió amb la que havia viscut, va obrir la finestra del desè pis, va desplegar les seves ales d'àngel i va volar cap al tènue territori dels núvols. No feia molt que la seva germana Alejandra i les seves tres amigues s'havien matat en un brutal accident de cotxe, i des d'aleshores transitava pels abismes de la tristesa. Aquell mateix dia, quan el pare li va preguntar com estava, en arribar a l'escola, li va dir: "molt trista". No van servir els ajuts mèdics, l'amor de la família que l'embolcallava, recosint els trossets trencats que havia deixat l'absència de la seva germana. Res no va servir, i en la nota va deixar escrit: "La vida és molt bonica, però no és el meu lloc". El seu pare Luis em deia que si hagués esperat dues setmanes més, els medicaments... Però era jove i passional i s'entregava a l'amor completament i, fent ús de la llibertat que havia estat l'eix de la seva família, no va esperar. I el seu salt de llibertat va arrencar de soca-rel la seva jove vida, deixant la seva família novament òrfena.

Parlo amb el pare i em diu que no està més trist que abans, que no pot estar-ho. Des del moment en què va perdre Alejandra, va estar tot el trist que podia, i ara només sap preguntar-li a Déu si encara li queda molt més per patir. Dues filles tan joves en tan poc temps. M'explica com eren de brillants, de boniques, i em parla de la seva sòlida fe.

Penso en els déus que calmen aquestes ferides profundes, en l'amor que han de sentir per ell, en el seu bàlsam. Quina sort tenir la seva llum, perquè sense ella, quines tenebres! I ha de ser aquesta llum la que inspira aquesta família a continuar endavant, a lluitar pels dos fills que els queden, a no permetre que el dolor els pari en sec. Sóc incapaç de saber com es recullen els bocins de cor quan algú viu una tragèdia com aquesta. Però sé que ho aconseguiran i que ho faran per Alejandra, per les altres tres amigues i també ho faran per Blanca. Ho faran pels seus àngels, que tot i haver-los abandonat massa aviat, sempre els donaran llum. Em diu el pare: "Sisplau, digues als joves que val la pena viure sempre, fins i tot quan és difícil. Que la mort de Blanca els inspiri per a la vida". I així ho faig i ho crido, perquè la joventut mai no ha de morir, ni tan sols quan pensa que aquest no és el seu lloc. Acabo com he començat, espantada i amb la paraula amor ballant en l'aire, sense saber com enviar-la. Perdonin la poca destresa en dir-los simplement que em dol molt, molt, l'immens dolor que ara senten.

La boleta que ompliria el buit

Vas arribar en el moment menys esperat. I és que fa menys d'un mes no sabia res de tot això. No sabia que passaria, no sabia ni quan seria, ni amb qui, ni perquè, ni com. I és que cada vegada segueixo creient més en la frase de que "quan menys t'ho esperes, tot arriba". Seria una sorpresa per mi tornar a coincidir i fins i tot arribar a compartir algo més, coses, coses sobre nosaltres i potser tenir algo en comú. Jo ja no en sé res de tu, ni tu de mi tampoc. Tornar a repetir aquella sensació, series únic. Series el que em vindria de gust en tots els moments. Series la boleta que ompliria el meu buit. 

I tenia raó

I tenia raó l'angel que em va advertir de que si no hi penses, no pateixes. I mira que arriben els dies grisos i sense llum però jo em sento molt viva. A vegades no cal que pensis que una cosa no sortirà bé desde el primer moment, tot segueix i tot te un final. I tot arriba, i és que em poso a pensar i se m'apaga el dia, però si penses en tot allò que vius i tot allò que tens, la veritat és que se m'ilumina el dia. Mira't-ho per la part positiva, queden menys dies que la meitat de quan va començar tot. I si, encara jo em pregunto que passarà quan es creuin les nostres mirades, quan noti la teva presència a prop meu? Potser sentirem el mateix sentiment, el sentiment de que ja no és res com era abans, o el sentiment de tenir-te aprop em fa més gran. Ves a saber, la veritat és que si no ho penso no em preocupa, així que de moment encara no arriba aquest moment, tot arriba. Viu i deixa viure. Disfruta del moment. Incompleix les normes. De vida només hi ha una i no es pot tornar enrera si no l'aprofites. 
Tinc ganes de notar-te, tinc ganes de tu. 

Necessito treure-ho de dins

I si tot sigues diferent potser jo també ho seria. Jo no vull seguir amb això, la veritat és que estic bastant cansada de sempre el mateix. Jo només vull disfrutar al màxim cada dia i compartir-ho tot amb aquella meitat meva. No sé si ser més feliç és el que em falta, potser he de disfrutar més del moment. Potser és veritat que com més tens, més demanes. Però jo només vull que canvii i provar coses noves i no sempre el mateix. Diuen que quan no et sents bé en un lloc, has de provar un altre. Jo només tinc por de fer-ho. Segurament no notarien res si jo  marxés, però tots dirien el mateix, que ha estat per aquella causa, però vull algo diferent. Vull aquella meitat per compartir tot això, no pot seguir dins meu, necessito llibertat d'expressió, algú que m'escolti i estigui per mi. No aguanto més, necessito algo nou. Potser si espero tot anira millor, però no puc, sóc impacient. Necessito llibertat. Necessito algú que escolti tot allò que mai he sigut capaç de treure de dins meu. Un nou camí, marxar d'aquest entorn potser és el que em fa falta.

Ets tu?

Ets tu de veritat? Ets tu el que em falta a mi? No ho se pas jo això. El que si se és que si és veritat el que tu dius, doncs gràcies perquè em dones moltes forces per seguir endavant. Espero que quan em senti sola tu estiguis aquí i desitjo que aquells moments d'impotència contra algu passin com si hagués sigut una petita i simple caiguda en mi cap a tothom. Se que ja no serà el mateix que abans, pero m'agradaria que fos especial si pot ser. Vull que arribis ja dins meu i compartir tot allò que sempre he desitjat.

Tu, si tu

T'estic enganyant, saps? Jo no sé del tot com t'importo jo a tu, però no sé si això t'afectarà. Em sap greu, intento que no passi, però passa. No ho puc canviar. 
Potser havia de ser així i per això està passant, però no et voldria fer pas cap mal de veritat. 
Tot és tan extrany, m'arribo a sentir sola i fins i tot exclosa d'aquest món, de veritat puc encaixar aquí?
Noto una petita llàgrima salada però jo seré forta i pensaré en tu i en tot el que em vas dir que fes. Ho faré per tu.
Però tot i així, em falta una persona molt important a la que no se pas com dir-li que torni, però jo l'enyoro. Era el meu gran punt de confiança i ja no hi és.

Potser només va ser un somni

Tu vas entrar sense trucar, no era aquella l'hora ni encara menys el lloc. Però jo et volia d'explicar que al cel no s'hi està tan malament. Demà ni te'n recordaràs, potser només va ser un somni i t'ho repetiràs. I amb forma de resposta passarà una estrella fugaç. I quan te'n vagis, la teva vida estarà a la terra en pau, jo només volia despedir-me i veure't un cop més. Promet-me que seràs feliç, et posavas tan guapo al riure, que és així com vull recordar. Ara has de descansar, deixa que passi temps amb tu com dies enrere com quan reiem sota la lluna plena com avui. Tan sols em deixen que vinguis dins dels meus somnis per veure't a tu. I es que aquella trista nit no et vaig besar ni quan vas marxar. Ara et toca a tu, només a tu, seguir el nostre viatge s'està fent tard i he de marxar, d'aquí uns segons despertaré. I és així com vull recordar-te, com abans amb aquell gran somriure.

Curiosa vida

Jo encara no ho entenc, diuen que la gent bipolar existeix, però a mi no m'aporten res la veritat. Un dia ets la millor persona del món i l'altre ets com una puça que ronda pel cap de l'altre. Si tan dolenta sóc per aquesta vida, perquè no m'avisava abans? 
I si quan trobi aquelles persones que valen la pena, ja només em queden dos dies de vida? Crec que algunes ja les he trobades, però per saber-ho bé encara ha de passar una mica de temps. 
La vida és llarga i curiosa i un dia vaig apendre a donar als altres més del que esperen; a no creure tot el que em diguessin; a no gastar tot el que tingués; a no dormir tant com vulgués; a recordar sempre el significat de la paraula t'estimo quan la digués; a mirar a la persona als ulls quan demanés perdó; a creure en l'amor a primera vista; a no riure'm mai dels somnis dels altres, perquè la gent que no té somnis, no té res; a estimar profunda i apassionadament, encara que pots sortir-ne ferit, però és la única manera de viure la vida plenament; a no jutjar a la gent pels seus familiars o amics; a recordar que quan perdi, guanyo una lliçó; a no permetre que una petita disputa danyi una gran relació; a somriure quan rebi una trucada, perquè la persona que truca ho notarà; i a dedicar temps a mi mateixa.

hate yourself?

T'odies a tu mateixa?

Bé, tu no t'hauries de sentir així. Aposto a que hi ha mil noies a les que voldries assemblar-te, noies a les quals et voldries assemblar, que porten roba que tu també voldries tenir. Enfi, deixa't de preocupar per aquestes coses. Tu ets més preciosa del que saps. Probablement no em creuras, però et prometo que trobaràs a algu que li agradis tal com ets. La teva roba ja es magnifica. Mira't al mirall i fes-te fotos, camina i córre, mostra la teva bonica cara. Dona't temps per veure com de fantàstics són els teus amics i passa temps amb ells.

Cor partit? 

Escolta música depressiva i plora. Plora tant com per poder omplir un fons buit on tu poder nadar i quan hagis acabat de plorar, tornaràs a ser feliç una altre, promès.

Ves al cole amb un somriure gegant. Somriu als desconeguts. Podries fer-los sentir bé en un dia trist encara que no et coneguin. Escolta música amb el volum a tope i canta amb totes les teves forces. Menja el que et vingui de gust, menja molt d'això i et prometo que l'endemà seguiràs preciosa igualment. Viu la vida, no et preocupis sobre el que els altres pensin de tu, fes el que et fagi sentir feliç.

T'estimo maca.

only sleep

I want to sleep with you.
I don't mean have sex.
I mean sleep. Together.
Under my blakets. In my bed.
With my hand on your chest.
And your arm around me.
With the window cracked.
So it's chilly and we have to cuddle closer.
No talking.
Just sleepy, blissfully happy, silence.

llargs pensaments

I sense voler-ho, comences a pensar en aquells moments junts, en les abraçades, els regals, en els moments que aquella persona va fer que fossin especials... Que mai més estarà al teu costat, i has d'assumir-ho, mentres una llàgrima comença a córrer pel teu rostre... Ell mai més tornara, però la seva imatge, la seva veu, la seva alegria, tot ell estarà a la meva ment i al meu cor.

miles apart

Recordes aquells nits sota la lluna rient junts fins arribar a un punt en el que ja no podiem més; aquella nit de pluja en la que jo estava espantada i tu em vas fer sentir més forta; tots aquells matins que si no fossin per tu jo no hauria anat a pendre el sol; aquells sopars després de tot un hivern en quan només mirar-te als ulls ja sentia que t'estimava; tots aquells moments que hem viscut junts, els recordes? Jo si, i ho recordo tot i molt més. Però perquè ara tot ha de canviar? Perquè la distància ens separarà just en aquest moment? Ara que començava a confiar amb mi mateixa, ara que els nostres caps començen a pensar amb objectius. Jo només vull que sàpigues que seguiré pensant en tu, i que t'estaré esperant per quan tornis, i recordant aquells dies d'estiu que ara ja no seran els mateixos, perquè encara que no ho vulguis, tot canvia, però sempre s'ha de seguir endavant.