Me n'estic adonant

I si, tu ets la que em dona forces. No sé si algun dia t'ho podré arribar a tornar tot el que tu em dones a mi però gràcies, gràcies per no deixar mai d'estar al meu costat i per fer-me gran cada dia.
Quan creus que no pots més, que tot arriba a la fi, però tens algú que et dona costat i que saps que sempre hi és encara que no ho notis, es la millor sensació que pots esperar. I si, jo tampoc sé d'on venen les nostres ànimes, potser ja es coneixien abans però aquest fet  de retrobament crec que és per donar gràcies.

Com més tens més perds

Ja feia dies que no entrava per aquí, potser era perquè tenia por.
Sento que no pot ser real. Tot és sempre el mateix. Em sento sola. O bé massa acompanyada.
No ho sé. El que si que sé és que no vull seguir així, necessito canvi. Un canvi de gent, d'ambient, un canvi d'estació, un canvi en mi. Necessito canviar jo mateixa si vull arribar a ser el que desitjo, si sóc com sóc sé que no ho aconesguiré. Noto que no ho podré aconseguir mai. Que mai seré feliç. Potser tinc tant que per això necessito més sempre. Malaïda capacitat de voler coses.
Potser no sou vosaltres qui necessito, potser jo no pertanyo a vosaltres i simplement sóc un ocell migratori que ve i se'n va. Ets tu el que ets sincer de veritat? Tinc un arxipèlag de persones que em diran la veritat jo també? Volo, volo i em perdo. I si et sóc sincera et trobo a faltar a tu. Potser tot estava pensat perquè havia de ser així. Però potser en un racó amagat encara viu una mica d'esperança que m'atraparà i no marxarà de dins meu.