Ja feia dies que no entrava per aquí, potser era perquè tenia por.
Sento que no pot ser real. Tot és sempre el mateix. Em sento sola. O bé massa acompanyada.
No ho sé. El que si que sé és que no vull seguir així, necessito canvi. Un canvi de gent, d'ambient, un canvi d'estació, un canvi en mi. Necessito canviar jo mateixa si vull arribar a ser el que desitjo, si sóc com sóc sé que no ho aconesguiré. Noto que no ho podré aconseguir mai. Que mai seré feliç. Potser tinc tant que per això necessito més sempre. Malaïda capacitat de voler coses.
Potser no sou vosaltres qui necessito, potser jo no pertanyo a vosaltres i simplement sóc un ocell migratori que ve i se'n va. Ets tu el que ets sincer de veritat? Tinc un arxipèlag de persones que em diran la veritat jo també? Volo, volo i em perdo. I si et sóc sincera et trobo a faltar a tu. Potser tot estava pensat perquè havia de ser així. Però potser en un racó amagat encara viu una mica d'esperança que m'atraparà i no marxarà de dins meu.
