Verd blau

I sec aquí sola pensant en tu i en si et tornaré a veure algun cop més. Mai m'havia sentit d'aquesta manera i tu vas poder aconseguir-ho. Les llàgrimes m'invadien les galtes però tu vas saber com calmar-les. Vas ser tu qui em va treure d'allà. Vas ser tu qui, per uns moments, em vas saber fer oblidar de tot. Els teus ulls verds, blaus, em miraven fixament. No treies la mirada de sobre meu, i amb vergonya jo et mirava com qui mira a algú per primer cop. Res et distreia i els dos erem els protagonistes. No tenies por, m'ajudaves a ser jo i a ser per uns instants, feliç, o això era el que em semblava. Vas saber cuidar el moment i el teu cor estava amb mi. Vas saber cuidar-me a mi. Vull que em tornis a cuidar. Vull poder tornar a sentir-me feliç. 

Gràcies 

Solitud

Quan et sents sol no ho dius. Creus que ningú et podrà ajudar. Si no venen, per què cridar-los? Però els necessites i quan els tens no ho notes, o sí, però dura només uns instants. Alguna cosa falla, alguna cosa falta. I s'allarga més del que pensava. Algun dia el que tu dones retornarà cap a tu; és llei de vida. Però mentre no vingui la solitud no et deixarà en pau.